La moda ens fa formar part d'un sistema, un sistema que cau per moltes bandes, però això no és el cas. Aquí toca parlar de moda. La moda. Tantes coses que ens ha fet fer la moda. Tantes i tantes compres, tantes i tantes brosses que hem acabat creant. Comprar i tirar, sense cap mena de mirament. Tots i totes som víctimes d'aquesta dependència que és la moda tèxtil. Samarretes, jerseis, bolsos, pantalons... arracades, gorros, guants i mocadors! I fins i tot les sabates.
Mira't. Saps d'on ve tot el que compres? saps què hi ha al darrera dels preus baixos de les grans botigues europees? Treball dur, sense regulació real, treball precari. Treball de la majoria dones d'altres països que no poden ni viure amb el salari que cobren. No tenen dret a crear sindicats ni tampoc poden queixar-se si no volen fer hores extres. Perquè les fan fora. Cobren una misèria, i amb unes condicions que són poc saludables. Estàs malalta? queda't a casa, però no veuràs ni un duro. 6 dies de jornada laboral, i fins i tot treball infantil. Tenen una cua llarguíssima de dones que volen treballar, i si una no accepta les condicions, una altra ho farà. Com pot ser que en ple segle XXI continuï passant això? Com es pot tolerar? Això és un petit tast del que ha creat aquest sistema que ens han vengut com a perfecte.
No ens n'adonem que la nostra necessitat de comprar comprar comprar comprar i comprar sempre més i més barat alimenta el poder d'empreses o petits tallers que exploten a les treballadores per poder obtenir més benefici? Tenir tenir tenir més diners. Ells/es també pequen del mateix que nosaltres, però ells poden canviar-ho. I, de fet, tu també. Ens hem de trepitjar els uns als altres? Serem millors si tenim més. Més què? més egoïsme? més individualisme? més materials? Més QUÈ?
Cal entre tots fer el compromís. I jo me'l proposo. Perquè el món no canviarà si no ho intentem.
