No sé per on començar. No sé com expressar el sentiment, aquesta impotència. Com es possible que pugui ser? En quin punt hem arribat? Vas creixent i vas cneixent, vas obrint els ulls, i cada vegada saps més, i cada vegada ets més conscient. Cada vegada més, cada vegada més... i si cada vegada mes, el que més m'aterra és tota la ignorància que encara resta immensa davant meu, tot allò que encara em queda per saber i, el pitjor de tot! , allò que no arribaré a saber mai. Parlo del sistema, parlo de tot i de tant tot que no puc parlar de res. De l'ambició. De l'egoïsme. De la immoralitat, de la des-ètica o in-ètica. Cal continuar pensant en positiu? cal, evidentment. Però, es pot? davant de tant d'horror, de tanta manipulació, de TANT...
Les paraules no hi arriben, les solucions sembla que tampoc. En què hem de creure? i allò en el que creiem, ho creiem nosaltres? és real? o d'alguna manera estratègica ens han col·locat un xip sense que ens en donguem compte - o no ens en volguem adonar - i puguin jugar amb tots, d'una manera tant indirecta, d'una manera tant subtil, d'una manera tant corrosiva, tant destructiva... Diga'm tu, que ja ets gran, que ja coneixes, que ja saps, que has sabut conviure-hi.. com t'ho has fet? amb el que has viscut i amb el que et queda.. creus que val la pena passar aquesta efímera existència com aquestes mans volen? aquestes mans gegants, fixa't!si mires amunt, si obres bé els ulls, si afines bé la mirada... no veus un fil? segueix-lo. Veus a on va? veus d'on ve?Mare meva!
Pel·lícula-documental que t'obre els ulls sobre què hi ha darrera aquestes mans, i cap a on van els fils. Una versió, de fet, reduïda. Un petit tast de Zeigeist, perquè poguem obrir una mica més els ulls, que contribueix una mica més en el concepte de que "la ignorància ens acosta a la felicitat". Quan saps, quan te n'adones.. el món se't cau a sobre. I se't fa més difícil creure, se't fa més difíil continuar. Sense saber cap a on escollir la sortida, si és que n'hi ha.
http://www.youtube.com/watch?v=f11uJEIw-V0
