Els immigrants.. etern tema polític, etern tema de debat. Però, què en sabem realment? Ens han educat per concebre'ls com a estranys, i fins i tot com a intrusors. Ells vénen aquí, - pobrets! - i són pobres, i no tenen res. Més val que creuis el carrer si en veus un, perquè segur que et robarà. No parla a teva llengua ni entén la teva cultura. Viuen apartats de la gent, no són un de nosaltres. Los nadies. Ens fan creure que ens roben la feina, ens col·lapsen els serveis de salut i es queden amb els privilegis del nostre intocable estat del benestar.
Però com ens ho podem tragar?
La nostra democràcia està plena de fronteres i és molt xenòfoba. La nostra democràcia no dóna els papers per a viure legalment al país sense un contracte de treball, però no dóna treball sense tenir els papers... Això acaba provocant una incoherència molt gran en el sistema, i que la gent que ve de fora, acabi treballant en negre. Això sí, si la policia t'agafa... a la presó directe i extraditat al teu paísd'origen. D'una patada. És igual si téns una família i una vida. A aquesta gent tan estranya.. això no els importa, no?
Aquest és un curt musical que enfoca aquest tema des d'un cas particular, d'una lluita per a aquests drets que els països occidentals - els més avançats - ens en orgullim de tenir. Això sí, només per a uns quants. No n'hi ha pa'tothom!
"La Francia que madruga":
http://www.canalplus.es/guia/ficha.html?id=25769255&tipo=R
No hay comentarios:
Publicar un comentario