A palestina hi falten psicoanalistes

Direcció: PeÅ Holmquist & Suzanne Khardalian
Nacionalitat: Suècia (2008)
Duració: 58 minuts
Gènere: Social
VO en anglès i àrab subtitulada en català

Coproducció: Mikael Opstrup i Joko Aaltonen
Distribuïdora: Deckert Distribution
Edició: Lisa Ekberg
Producció: PeÅ Holmquist
So: Jonathan Kruse
Música: Tin Soheili, Niklas Schak, Greatmusic.dk
Direcció i guió: PeÅ Holmquist i Suzanne Khardalian

El protagonista és un psicoanalista palestí que recorre les famílies del camp de refugiats de Jabliya, a Gaza. Allà, com a qualsevol camp de refugiats, el bloqueig mental per la guerra i per l’ocupació israeliana és la conseqüència més palesa entre els refugiats. Ayed, el psicoanalista (de 28 anys d’edat, per això l’adjectiu “jove” del títol) en format de serveis a domicili, ajuda a aquests refugiats i els seus múltiples problemes mentals. “A Palestina hi falten psicoanalistes” diu ell mateix, i d’aquesta manera mostra davant les càmeres la seva manera d’aportar ajuda a personatges amb discordança mental, aportant esperança i un sentiment acollidor.

És un documental que no resulta especialment dur per les imatges o per les paraules que utilitza, sinó que és alguna cosa més profunda: és el missatge que transmet i la sensació amb la que et quedes quan surts del cinema. Una mirada diferent del conflicte, i sobretot una mirada molt real. Apropa a l’espectador a les conseqüències més reals i més dures de les víctimes d’un conflicte que molts han oblidat ja bé d’on prové. Són les conseqüències més humanes i més rutinàries que apropen la duresa del conflicte a aquells espectadors occidentals, que amb la seva rutina es poden trobar amb símptomes mentals semblants. Malgrat estar en un context diferent, la ment humana sempre es mostra dèbil. No podria dir que et sents egoista, però sí que, com aquests tipus de films, et fa canviar lleugerament la visió de les emocions i de la complexitat de la vida.

És també un documental que esgota la ment i els sentiments del que seu a la butaca, i que es limita a actuar com un simple espectador. Amb aquest tipus de films,en definitiva, en surts una mica més gran i una mica més complert.

Aquest documental ha guanyat els següents premis i ha estat projectat en el festival de documentals de Barcelona aquest mes de Febrer.

- Abu Dhabi International Film Festival. Emirats Àrabs Units, 2008.

- International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA). Països Baixos, 2008

- Dox Box Documentary Film Festival. Síria, 2009.

- Norwegian Documentary Film Festival. Noruega, 2009.