El show de la veritat

Miro la informació, l'agenda setting d'avui i m'espanto. M'espanto només uns segons, potser ha arribat a un minut, que el sistema immunitzador del mass media no és cap tonteria. El cas és que he flipat. Al principi no m'ho creia, però sí. Llegeixo una, i m'impressiona. "Mor en un assalt a casa seva el president de la principal patronal de girona". Què penses quan llegeixes això? Jo -i potser és que ja estic massa influenciada per aquesta onada de terror que impregnen les televisions, radios, premsa i Internet - jo penso que el món s'està tornant boig, i que segurament no ha estat un incident casual. Ja he assolit el nivell "res passa per casualitat" del curs de manipulació mediàtica. 

Decideixo passar a la segona notícia més rellevant del dia, perquè no m'agrada pensar així. "El govern donarà la residència als estrangers que comprin un pis de més de 160.000€". Simplement no m'ho crec. Sempre ens fan aquests gols i mai els veiem? Com pot ser que no estiguem aprenent res de la crisi? com pot ser que el camí que estem construint per sortir-ne seguexi en la mateixa línia? que no ho han vist que AIXÍ no? Pero govierno.. qué haces? Em sembla tan increïble la notícia, la desitjo tan mentida... que passo a la tercera notícia més rellevant del dia. Aviam si hi ha sort. "La banca recomana construïr més cases i demanar més hipoteques". Ja està, ja n'hi ha prou. On està la càmara, Jim Carrey? On està????

http://www.324.cat/noticia/1978672/baixemporda/Mor-en-un-assalt-a-casa-seva-el-president-de-la-principal-patronal-gironina

http://www.324.cat/noticia/1978934/politica/Rajoy-donara-el-permis-de-residencia-als-estrangers-que-comprin-una-vivenda-de-mes-de-160000-euros

http://www.324.cat/noticia/1978933/economia/La-banca-recomana-construir-mes-cases-i-donar-mes-hipoteques-per-protegir-els-ciutadans-dels-desnonaments

Darrera la cortina

No sé per on començar. No sé com expressar el sentiment, aquesta impotència. Com es possible que pugui ser? En quin punt hem arribat? Vas creixent i vas cneixent, vas obrint els ulls, i cada vegada saps més, i cada vegada ets més conscient. Cada vegada més, cada vegada més... i si cada vegada mes, el que més m'aterra és tota la ignorància que encara resta immensa davant meu, tot allò que encara em queda per saber i, el pitjor de tot! , allò que no arribaré a saber mai. Parlo del sistema, parlo de tot i de tant tot que no puc parlar de res. De l'ambició. De l'egoïsme. De la immoralitat, de la des-ètica o in-ètica. Cal continuar pensant en positiu? cal, evidentment. Però, es pot? davant de tant d'horror, de tanta manipulació, de TANT...

Les paraules no hi arriben, les solucions sembla que tampoc. En què hem de creure? i allò en el que creiem, ho creiem nosaltres? és real? o d'alguna manera estratègica ens han col·locat un xip sense que ens en donguem compte - o no ens en volguem adonar - i puguin jugar amb tots, d'una manera tant indirecta, d'una manera tant subtil, d'una manera tant corrosiva, tant destructiva... Diga'm tu, que ja ets gran, que ja coneixes, que ja saps, que has sabut conviure-hi.. com t'ho has fet? amb el que has viscut i amb el que et queda.. creus que val la pena passar aquesta efímera existència com aquestes mans volen? aquestes mans gegants, fixa't!si mires amunt, si obres bé els ulls, si afines bé la mirada... no veus un fil? segueix-lo. Veus a on va? veus d'on ve?Mare meva!


Pel·lícula-documental que t'obre els ulls sobre què hi ha darrera aquestes mans, i cap a on van els fils. Una versió, de fet, reduïda. Un petit tast de Zeigeist, perquè poguem obrir una mica més els ulls, que contribueix una mica més en el concepte de que "la ignorància ens acosta a la felicitat". Quan saps, quan te n'adones.. el món se't cau a sobre. I se't fa més difícil creure, se't fa més difíil continuar. Sense saber cap a on escollir la sortida, si és que n'hi ha.

http://www.youtube.com/watch?v=f11uJEIw-V0

Los nadies

Els immigrants.. etern tema polític, etern tema de debat. Però, què en sabem realment? Ens han educat per concebre'ls com a estranys, i fins i tot com a intrusors. Ells vénen aquí, - pobrets! - i són pobres, i no tenen res. Més val que creuis el carrer si en veus un, perquè segur que et robarà. No parla a teva llengua ni entén la teva cultura. Viuen apartats de la gent, no són un de nosaltres. Los nadies. Ens fan creure que ens roben la feina, ens col·lapsen els serveis de salut i es queden amb els privilegis del nostre intocable estat del benestar.

 Però com ens ho podem tragar?

La nostra democràcia està plena de fronteres i és molt xenòfoba. La nostra democràcia no dóna els papers per a viure legalment al país sense un contracte de treball, però no dóna treball sense tenir els papers... Això acaba provocant una incoherència molt gran en el sistema, i que la gent que ve de fora, acabi treballant en negre. Això sí, si la policia t'agafa... a la presó directe i extraditat al teu paísd'origen. D'una patada. És igual si téns una família i una vida. A aquesta gent tan estranya.. això no els importa, no?


Aquest és un curt musical que enfoca aquest tema des d'un cas particular, d'una lluita per a aquests drets que els països occidentals - els més avançats - ens en orgullim de tenir. Això sí, només per a uns quants. No n'hi ha pa'tothom!

"La Francia que madruga":

http://www.canalplus.es/guia/ficha.html?id=25769255&tipo=R

Adéu, ètica.. Però, hola, pantalons!!

La moda ens fa formar part d'un sistema, un sistema que cau per moltes bandes, però això no és el cas. Aquí toca parlar de moda. La moda. Tantes coses que ens ha fet fer la moda. Tantes i tantes compres, tantes i tantes brosses que hem acabat creant. Comprar i tirar, sense cap mena de mirament. Tots i totes som víctimes d'aquesta dependència que és la moda tèxtil. Samarretes, jerseis, bolsos, pantalons... arracades, gorros, guants i mocadors! I fins i tot les sabates.

Mira't. Saps d'on ve tot el que compres? saps què hi ha al darrera dels preus baixos de les grans botigues europees? Treball dur, sense regulació real, treball precari. Treball de la majoria dones d'altres països que no poden ni viure amb el salari que cobren. No tenen dret a crear sindicats ni tampoc poden queixar-se si no volen fer hores extres. Perquè les fan fora. Cobren una misèria, i amb unes condicions que són poc saludables. Estàs malalta? queda't a casa, però no veuràs ni un duro. 6 dies de jornada laboral, i fins i tot treball infantil. Tenen una cua llarguíssima de dones que volen treballar, i si una no accepta les condicions, una altra ho farà. Com pot ser que en ple segle XXI continuï passant això? Com es pot tolerar? Això és un petit tast del que ha creat aquest sistema que ens han vengut com a perfecte.

No ens n'adonem que la nostra necessitat de comprar comprar comprar comprar i comprar sempre més i més barat alimenta el poder d'empreses o petits tallers que exploten a les treballadores per poder obtenir més benefici? Tenir tenir tenir més diners. Ells/es també pequen del mateix que nosaltres, però ells poden canviar-ho. I, de fet, tu també. Ens hem de trepitjar els uns als altres? Serem millors si tenim més. Més què? més egoïsme? més individualisme? més materials? Més QUÈ?

Cal entre tots fer el compromís. I jo me'l proposo. Perquè el món no canviarà si no ho intentem.

http://www.verkami.com/projects/980-campana-ropa-limpia-guia-para-vestir-sin-esclavitud/

http://www.becoolbeconscious.org/

http://robaneta.wordpress.com/