Fa uns mesos vaig anar a una de les ciutats més visitades i més "centrals" d'europa: London. London, una ciutat avançada, si la comparem amb la nostra petita ciutat barcelonina, moderna i europea. aquest ciutat ridiculitza les nostres pretensions, i quan vaig destinar uns quants dies de vacances me'n vaig adonar de que estava a la futura Barcelona, o si més no el camí que la ciutat catalana seguyeix, en tota regla (menys per la banda gastronòmica, que aquí tenim molt més a liderar). London és molt gran, i d'allà en surten les imitacions d'aquí. No relataré el que em va impressionar més o menys de London, però és molt especial. Parlant amb la gent i observant l'ambient vaig descobrir una nova tendència moderna: l'art urbà. I si, a més, és crític amb el sistema i la història, molt millor. Firma amb el nom de Banksy, i ja fa temps que les seves pintades corren per la ciutat i creen polèmiques. Imatges de crítica social, de comportaments humans i sobretot de sàtira del sistema del que formem part.
Aquest artista que treballa d'incògnit ha volgut provocar una mirada global a les incoherències que provoca aquest sistema; incoherències en tant que no són actes explícits sinó conseqüències d'un món materialista i interessat, un món que es mou pels interessos econòmics i per l'intent de crear una mateixa consciència hegemònica. Així és com jo vaig interpretar i encara interpreto quan descobreixo les seves manifestacions artístiques. A mes d'aquesta crítica, però Banksy també juga amb la reacció de l'espectador, de cridar l'atenció i crear imatges polèmiques. Banksy, en resum, busca les pessigolles a la societat.
Però el que ha acabat provocant aquest artista és un fenòmen de masses, que, com qualsevol altre marca de moda, se n'ha creta un negoci perdent d'aquesta manera tot el sentit inicial. Els mercats de London van plens d'objectes que no són justament gratuïts amb una obra seva gravada en ells. Des de jerseis i samarretes fins a quadres i tatuatges. La seva crítica s'ha vist engullida i inmersa per aquest mateix sistema que ell critica. Vol dir això que ens hem tornat insensibles? Això em fa pensar fins a quin punt amb aquesta crítica aquest artista ha ajudat a participar i a continuar fer funcionar aquesta màquina materialista.
Hem perdut els ideals?
Aquest artista que treballa d'incògnit ha volgut provocar una mirada global a les incoherències que provoca aquest sistema; incoherències en tant que no són actes explícits sinó conseqüències d'un món materialista i interessat, un món que es mou pels interessos econòmics i per l'intent de crear una mateixa consciència hegemònica. Així és com jo vaig interpretar i encara interpreto quan descobreixo les seves manifestacions artístiques. A mes d'aquesta crítica, però Banksy també juga amb la reacció de l'espectador, de cridar l'atenció i crear imatges polèmiques. Banksy, en resum, busca les pessigolles a la societat.
Però el que ha acabat provocant aquest artista és un fenòmen de masses, que, com qualsevol altre marca de moda, se n'ha creta un negoci perdent d'aquesta manera tot el sentit inicial. Els mercats de London van plens d'objectes que no són justament gratuïts amb una obra seva gravada en ells. Des de jerseis i samarretes fins a quadres i tatuatges. La seva crítica s'ha vist engullida i inmersa per aquest mateix sistema que ell critica. Vol dir això que ens hem tornat insensibles? Això em fa pensar fins a quin punt amb aquesta crítica aquest artista ha ajudat a participar i a continuar fer funcionar aquesta màquina materialista.
Hem perdut els ideals?
No hay comentarios:
Publicar un comentario