A les meves mans tinc un exemplar de la revista Esquire. A la portada hi apareix un primer pla del rostre de Liz Taylor, i m’ha cridat l’atenció. Esquire fa un crit als possibles lectors amb la seva portada. Són portades entre senzilles i modernes, amb el rostre d’algú conegut, sempre amb un toc art´sitic i retocs fotogràfics que la converteixen, a la mirada dels lectors en una revista moderna i de tendències. Esquire ha realitzat reportatges d’una importància social profunda, amb personatges carismàtics i interessants a les seves portades.
Va ser fundada el 1933 i es va presentar al mercat com una publicació per homes, una mica picant. Però aviat es va redefinir per centrar-se en moda i tendències. Als anys 60 va ser una revista pionera dins del “nou periodisme”, combinant literatura i investigació a les sves publicacions. Va néixer com a resposta i reacció de les revistes femenines com Vogue o Cosmos i això li va donar un èxit i una força potents.
És una revista, en resum, destinada a lectors pensants i cosmopolites, amants de la música, la literatura, la gastronomia, l’oci, el consum... en fi, amants de les noves tendències. Fins i tot de dones! Tot i que, segons el seu director, Andrés Rodríguez, descarten la idea de revista amb una dona sensual que serveixi d’atracció, per realitzar una revista que plasmi el bon periodisme, textos literaris atractius i les últimes tendències d’estil i productes culturals. Les dones protagonistes de Esquire, segons el director, tenen la seva pròpia veu.
En els últims 10 anys l’edició americana d’Esquire ha rebut 10 National Magazine Awards, i en el transcurs del 75 anys de la revista han col·laborat personatges tan coneguts com: Tom Wolfe, Truman Capote, Ernts Hemingway, Scout Fitzgerald...
Però personalment crec que el seu moment de brillantor ja ha acabat. Va néixer contra revistes de costura i moda del període d’entreguerres, ha comptat amb la col·laboració de intel·lectuals coneguts i de renom, ha apostat per un periodisme d’investigació i ha innovat a cada pas que feia. Però s’ha dirigit sempre a un públic masculí, i separa massa les concepcions dels dos sexes, a més, han sorgit revistes modernes, innovadores i fins i tot crítiques que li han anat fent ombra a poc a poc. Diríem que ja no té aquell factor de originalitat del que gaudia en els seus inicis. I sí, aposten per la fotografia, l’art i el disseny; els continguts són potents i de qualitat, però és un fenomen que s’ha massificat i ja no hi ha lloc per brillar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario