miércoles, 30 de marzo de 2011

Exòtic i rutinari



El vi. El vi és un plaer molt gran, però sovint és també ignorat per molta gent. És curiós com n'és de subjectiu el plaer, i sobretot el plaer del vi.

Per als amants, el vi és un company imprescindible. Sense una copa de vi blanc, un bon plat de peix no aconsegueix tenir un sabor exisit, i sense una bona copa del negre, el filet i l’embotit perden molt de sentit.

Hi ha gent que arriba a fer del vi una cultura. Hi ha gent que segueix rastres pels territoris més tradicionals en la recerca del millor vi. Però també és cert que el vi no és un plaer objectiu. Seria inútil intentar trobar un gust plaent universal. Del tot inútil perquè els gustos són immesurables. Existeixen rutes per explorar i descobrir nous vins i redescubrir-ne de vells. S’organitzen cates col·lectives en les que el grup comenta les propietats del vi tot saborejant-lo i debatint amb la resta de catadors. Hi ha, fins i tot, cursos per aprendre a valorar els vins, per aprendre a distingir les diferències de cada vi tot analitzant cada aportació saborosa que acaba formant el vi. Més sec, més humit, més fermentat, amb més o menys gust de fusta, afruïtat, ... i una infinitat més de variants que conformen un gust final que ha d’encisar al bevedor.

Però, lluny d’aquests aficionats que fan del vi la seva passió, i baixant a nivell rutinari, trobo que és evident que el vi forma una cultura. No sé si és la cultura del vi pròpiament, però el que sí que és sabut és que hi ha cultures que entenen el vi com una beguda que mai faltarà a cap taula, a diferència de moltes altres, en les que el vi no suposa una beguda imprescindible i es considerat com quelcom més exòtic i fins i tot luxós.

El vi, doncs, defineix a una cultura, i cada vegada més el seu ritual s’està convertint en una cultura mateixa.

Acabo l’entrada amb algunes cites d’autors coneguts en les que es fa una al·lusió sobre aquest plaer gustatiu.



Un buen vino es como una buena película: dura un instante y te deja en la boca un sabor a gloria; es nuevo en cada sorbo y, como ocurre con las películas, nace y renace en cada saboreador. Federico Fellini


Quien sabe degustar no bebe jamás el vino, sino que degusta secretos. Salvador Dalí


El vino da brillantez a las campiñas, exalta los corazones, enciende las pupilas y enseña a los pies la danza. José Ortega y Gasset


No hay comentarios:

Publicar un comentario